Nascuda l’1 de febrer de 1920 per iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme, la Jean Bouin Mundo Deportivo-Gran Premi Allianz és la prova atlètica en ruta degana de l’estat, així com la competició d’atletisme més veterana del país al marge dels Campionats oficials de Catalunya i d’Espanya de pista i de cros.
La van crear un grup de periodistes esportius com Josep Antoni Trabal, Lluís Meléndez i Rossend Calvet, que volien fer a Barcelona una cursa urbana similar al llavors famós Grand Prix Lemmonier de París. I la van batejar amb el nom de Jean Bouin en homenatge a un fondista francès nascut el 1888 a Marsella i que el 1914 havia mort al front de la Primera Guerra Mundial després d’haver estat subcampió olímpic de 5.000 metres en els Jocs d’Estocolm de 1912 i d’haver batut diversos rècords del món de 3.000 i 10.000 metres i de l’hora.
La primera edició de la Jean Bouin es va celebrar en un recorregut de 10 km entre Esplugues de Llobregat i el Parc de la Ciutadella de Barcelona amb la participació de 48 atletes. 45 d’ells van aconseguir arribar a la meta, en la qual es van congregar més de 5.000 persones per veure com guanyava un dels seus ideòlegs, Rossend Calvet, que també era atleta del FC Barcelona i posteriorment va ser durant molts anys secretari general del club blaugrana. Fins el 1947 no es van incorporar les dones, que practicaven atletisme però no disputaven distàncies tan llargues. La primera vegada que hi va haver participació femenina a la Jean Bouin va ser el 1947, en una cursa de 500 metres que va guanyar l’atleta barcelonina del RCD Espanyol Maria Víctor, qui posteriorment es va imposar quatre vegades més. De 1954 a 1962, però, les dones van tenir prohibit practicar atletisme per imposició de la secció femenina de la Falange.
El 1926 l’arribada es va traslladar al que ara és el Passeig Lluís Companys, uns metres per sota de l’Arc de Triomf, on la meta va estar situada fins el 1966. El mateix 1926, després d’haver-ho fet diversos mitjans i la Federació Catalana d’Atletisme, es va estrenar com a organitzador el diari Mundo Deportivo, que posteriorment va repetir diverses vegades i el 1941 va prendre definitivament les regnes de la prova fins el dia d’avui.
Durant aquestes 92 edicions la Jean Bouin ha viscut moltes incidències, des d’una interrupció durant la Guerra Civil, un forçat canvi de nom per motius polítics durant la postguerra (Gran Premi d’Any Nou), alguns canvis de circuit i d’arribada (Arc de Triomf, Passeig de Sant Joan, Rambles) i fins i tot suspensions puntuals, però ha anat consolidant el seu prestigi a mesura que passaven els anys i des de 1973 està assentada definitivament al Parc de Montjuïc com una gran festa de l’atletisme urbà. Amb el pas del temps va anar afegint al seu programa curses per a totes les categories i edats, que la van convertir també en pionera en aquest sentit. I no ha estat aliena al ‘boom’ de l’atletisme popular, ja que el 1979 va incorporar la Cursa Open de 10 km, a la qual el 2013 es va afegir una altra de 5 km que acaba a l’històric Arc de Triomf, on durant més de 40 anys va haver-hi la meta.
Des de 1949, quan la va guanyar el francès Raphael Pujazon, hi participen atletes estrangers i aquell mateix any es va atorgar el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, el primer que l’ajuntament de la ciutat va concedir en qualsevol esport. Per la Jean Bouin han passat la majoria d’estrelles espanyoles, així com molts campions mundials i olímpics. El rècord de victòries en la carrera d’elit masculina el té el burgalès establert a Barcelona Gregorio Rojo, que la va guanyar en sis ocasions (1941, 1943, 1944, 1945, 1948 i 1952), mentre que el rècord femení està en poder de la colomenca Encarna Escudero amb set triomfs (1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979 i 1981). El rècord absolut, però, el té el granollerí Roger Puigbó, que ha guanyat quinze vegades la carrera per a atletes en cadira de rodes.
